Opera Magazine- Brian Robins
La Vanguardia- Jorge de Persia
El Punt- Jordi Maluquer
Regió 7- Toni Mata
In Fernem Land- Joaquim Hernández
Les tres Maries de Jesús expressen els seus dubtes al monestir de Sant Benet
La peça estrenada fa uns mesos a l'Estany és el punt de partida d'una reflexió sobre la condició femenina
TONI MATA I RIU MANRESA
l monestir de Sant Benet de Bages es va estrenar ahir com a escenari de la Mediterrània amb la primera de les dues funcions previstes de Les Tres Maries, un muntatge creat a partir del drama litúrgic que es va representar fa uns mesos al cenobi de Santa Maria de l'Estany. La proposta va tenir per marc el celler gòtic recuperat dins del complex de Món Sant Benet, i es repetirà avui a partir de les 7 de la tarda.
La figura bíblica de les tres Maries fa referència a la mare de Jesús de Natzaret, Maria Magdalena i una tercera dona que, en el capítol de la crucifixió de Crist, és Maria Salomé, mare dels apòstols Jaume i Joan. L'espectacle creat per Marc Artigau i Josep Maria Miró fa parlar els tres personatges en una polifonia a estones simultània -i estrident- que reflexiona sobre la condició femenina des de punts de vista místics i existencials amb el suport de textos bíblics. Marta Valero, Maria Vera i Anna Alarcón encarnen les tres dones en les hores posteriors a la mort del redemptor, davant del sepulcre del qual manifesten els seus dubtes i temors.
L'acústica de l'espai escollit per a la funció i la complexitat sonora de les diferents veus en acció -amb una acordionista i violinista sumant-se al trio- va fer feixuc seguir les evolucions del text en alguns dels seus passatges. Malgrat aquest handicap, l'espectacle fa un treball d'interiorització dels dubtes que, al voltant del misteri de la mort i la incertesa de l'esdevenidor, expressen les tres Maries. No en va es pregunten "que és més antinatural, la teva concepció o la teva mort?", i admeten la derrota en l'intent de comprendre el relleu del Crist salvador. La mezzosoprano manresana Marta Valero va exhibir les seves portentoses qualitats vocals, un dels punts forts d'un espectacle del que caldria preguntar-se quin aspecte pot tenir fora d'un temple religiós.
Pierrot y estrenos
JORGE DE PERSIA - 01/03/2010
Jornada del Cor de Cambra que cantó en agradable versión los sugerentes Quatrains valaisans de Poulenc sobre textos y en homenaje a Rilke. Junto al trío de clarinetes, hizo Mozart y Les berceuses du chat de Stravinsky con textos de Ramuz. El Cor, con Josep Fuster al clarinete, estrenó el encargo hecho a Joan Albert Amargós, que desplegó su Bestiari sobre poemas de Carner, obra imaginativa, de recurso al tema popular y de jazz, con números logrados. Cerró el estreno de Zodiac de Albert Carbonell, obra más especulativa (tres clarinetes y coro) en episodios muy breves alusivos y con lenguaje personal. En L´Auditori, jóvenes con talento presentaron su versión del Pierrot de Schönberg, obra caudal en el tratamiento instrumental y vocal. Seis instrumentos y una cantante (Marta Valero) sobresaliente en una puesta en escena que arrinconó al grupo instrumental, que no perdió por la buena acústica, pero no pudo mostrar su relevancia sobre todo en la riqueza que le es propia y por el muy buen trabajo de sus integrantes. Una escena no tan protagonista y los textos al alcance del público permitirán asentar la propuesta, valiosa. ...
13/10/2008 |
Programa: MURTRA ENSEMBLE.
Obres de Luciano Berio, Miquel Roger i Sir William Walton pel Murtra Ensemble dirigit per Xavier Puig
Lloc i dia:Teatre Zorrilla
Assistir un diumenge, al vespre, a un concert del Murtra Ensemble al Teatre Zorrilla de Badalona és una delícia. Saps que hi trobaràs qualitat i novetat i també sorpreses com ara l'obra de Miquel Roger Un dia d'escola, en la qual cinc excel·lents instrumentistes de vent, vestits amb bata escolar, la fagot amb unes evocadores cuetes amb llacet, explicaven en quatre moviments des del despertar d'una família, passant pel tràfec de l'anada a l'escola, una increïble classe de mates en què la música canta la taula de multiplicar del dos, fins a l'eclosió del pati, el millor moment de la vida de l'escola. Va ser com un bàlsam, concitador de l'agraïment, després de sentir en tants concerts un simfonisme de volum excessiu i unes interpretacions torturades.
El concert va començar amb una ajustada versió instrumental amb set instruments de les Folk songs de Luciano Berio, que va dedicar a la seva esposa i musa Caty Berberian. El director, Xavier Puig, va explicar que utilitzava la veu humana com un instrument i que després d'aquestes cançons es van divorciar. Tal vegada la Berberian volia fugir d'aquest intent de cosificació. La interpretació va anar a càrrec de la mezzo Marta Valero, la Cenerentola de l'any passat a l'òpera de Sabadell. La cantant va utilitzar la veu natural en la zona mitjana i la impostació brillant en les notes altes. No sé si aquest canvi constant li pot o no perjudicar la veu. La Berberian ho feia amb una tècnica més uniforme. Va estar a bon nivell i ens va agradar especialment al Motettu de tristura i a Lo fiolaire. Amb un vestuari adient, ja que les cançons populars van del jazz a l'Azerbaijan, tot passant per Armènia i Sicília, es va posar el públic a la butxaca.
La segona part del concert es va dedicar a Façade, una obra de joventut de William Walton en què va musicar uns poemes, trencadors per l'època, d'Edit Sitwell, una noia que volia sorprendre l'època parlant sense embuts de qualsevol tema. Es va triar Enric Arquimbau per recitar rítmicament i amb entonacions diferents, les parts més planes del text i la mateixa Marta Valero per a les que tenien més línia melòdica. Tots dos amb so amplificat que no acaba de funcionar –com també vam veure Josep Maria Pou al Liceu amb La Pesta de Gerhard/Camus– en barrejar-los amb música en directe. Els fragments ràpids no s'entenen i certes modulacions tampoc. M'agradaria veure un cantant com ara Antoni Comas, precís i potent, fer-ho amb la seva veu natural. Potser s'entendria més. Els músics i la direcció de Xavier Puig, impecables.
La sala, quasi plena, ha anat registrant una major atenció del públic preferentment badaloní. El boca-orella i l'actitud amatent del director del teatre ho han esperonat.
JORDI MALUQUER
El Punt
